Aquest any 2018 la Festa de la Mercè al Gòtic va canviar la seva ubicació. En realitat vam trobar el nostre lloc ideal: la plaça de la Mercè i tot sigui dit, ens vam sentir molt còmodes. La festa va coincidir amb la inauguració del nou òrgan de la basilica i un concert de musica clàsica dins l’esglesia de la Mercè va encetar la jornada.
Dos dies de programació, divendres 21 i dissabte 22. A partir de les 5 de la tarda vam tenir xocolatada a càrrec de l’associació “Dit i Fet”, seguit d’un taller de percussió impartit pel mestre perà de cajón Mario Cubillas i ball popular.
A les 6 el ball de la dragòtica amb la Companyia de dansa i performance de Drakis el LLop, una peça inèdita preparada per l’ocasió per aquesta companyia d’ artistes del gòtic que ara trionfen al festival Tudanzas. A les 8 la Punk Party Band, els nois i noies del barri que assagen als locals del Temple del Gòtic, ens van tornar a deixar bocabadats amb el seu punk fresc i violent.
Entrant la nit el pop de Artichokes va ser una altra vegada una revelació, la nova cantant, Marina, va donar molt que parlar per la seva intensitat musical i actuació. Van seguir els Fivers, uns clàsics de les versions de rock dels 80 i 90 que com sempre van ser molt aplaudits pel public del barri. Finalment la musica cubana i tropical de El Ingrediente ens va posar a tots a ballar.
El dissabte vam començar d’hora, un aperitiu a les 12 del migdia amb Martha G i su cacao fino. Ball i complicitat amb unes patates i un vermouth. Per la nit el programa es va decantar pel reggae, slectores i DJs com Lel Selectah, Sylia Dj Olof i Ras Melo, de l’associació rastafari, van posar la nota caribenya. El solista Ibra Tomba Tomba ens va deleitar amb les seves versions de musica en català, l’ estaca de LLuis Llach i paraules d’amor d’en Serrat en versió reggae. Alucinant!
Les buenas costumbres com sempre posant la gent del barri a ballar amb versions de les cumbies mes conegudes i per acabar la nit la musica electro tropical del nostre veí Andy Loop que no va deixar a ningú indiferent. Haviem de plegar, però la gent no volia marxar així que vam haver de demanar al public que anessin marxant. Quan ja començavem a plegar les barres i carpes va apareixer el Manu Chau i es va montar una jarana pel seu compte. La gent no parava de animar-lo així que no vam poder fer res per aturar aquesta festa paral.lela que va continuar una estona mes per satisfacció dels presents.